EL CAFÈ ANTIC (Podeu escoltar-la recitada i cantada si hi cliqueu a sobre)
Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l'amor als déus humils
Ella té uns ulls de poesia,
tu el cos de cirerer florit,
alguns festegen la Maria
mentre jo et guanyo al parxís.
Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
mentre aquí és maig i en Sergi canta,
plora el vent i ens sagna el cor
per tant d'horror que ens separa.
Europa creix sobre els vostre morts
mercadejant sense vergonya,
però la fredor d'aquest guinyol
mai no hi serà al cafè nostre.
Al Cafè Antic el fum s'emporta
temors i angoixes nit enllà
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar.
I quan la lluna a Sant Antoni
busca el seu lloc entre els xiprers
el poble sembla que se n'adoni
que és allí dalt només per ell.
Però a Rio encara maten infants
i algú ha pagat per cada bala,
compra el seu viure el poderós
assassinant la misèria.
La nit estén el seu trist parany
sobre els "meninos" que tremolen,
rostres que escruten la foscor
cercant l'amor que enlloc troben.
Al Cafè Antic el temps reposa
i els dits no en compten el neguit
perquè les cartes damunt el marbre
fan un dibuix massa bonic.
Temps a venir quan la tendresa
de tots plegats sigui el coixí
unint els somnis amb les estrelles
recordarem el Cafè Antic.
dilluns, 21 de març del 2011
dijous, 3 de febrer del 2011
Cançons valencianes per tothom.
Bon dia!
Avui, des de l'última classe de dijous vull compartir amb vosaltres una cançó descoberta gràcies a mon pare.
Al principi pensava "quin xic mes friki" però desprès vaig fixar-me en les lletres d'aquest genial cantautor valencià i crec que es un dels millors descobriments que he fet mai al món de la música.
Aci us deixe la cançó i la lletra, i us demane que la mireu i que sobretot la entengau.
Cançó.
i aci la lletra:
Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.
Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.
Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera
i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.
Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra
Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.
I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme
i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella amb femella
tots semblants al déu Pan.
Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.
Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls
Bona nit amor meu!
l'amor és cec!
No enteneu de que parla?
Donç l'autor conta en aquesta cançó la historia d'un poble al que arriba una boira espesa que no deixa veure res i que produeix molta calor.
I a causa de la calor i com que no es podien veure, es desvestiren tots i així es sentiren mes lliures de fer el que volgueren.
Les estrofes següents parlen de que tot el món gaudí del sexe i de l'amor totalment i lliure perqué no es jutjaven els uns als altres perque no es podien vore.
Fins que, com diu la cançó, la boira se'n va i com ells volen seguir en eixe estat de llibertat d'amor i de llibertat de sexe es treuen els ulls.
I, com a conclusió, el final de la cancó. L'AMOR ES CEC.
BONA NIT AMOR MEU!
LauraMarco.
Avui, des de l'última classe de dijous vull compartir amb vosaltres una cançó descoberta gràcies a mon pare.
Al principi pensava "quin xic mes friki" però desprès vaig fixar-me en les lletres d'aquest genial cantautor valencià i crec que es un dels millors descobriments que he fet mai al món de la música.
Aci us deixe la cançó i la lletra, i us demane que la mireu i que sobretot la entengau.
Cançó.
i aci la lletra:
Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.
Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.
Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera
i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.
Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra
Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.
I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme
i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella amb femella
tots semblants al déu Pan.
Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.
Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls
Bona nit amor meu!
l'amor és cec!
No enteneu de que parla?
Donç l'autor conta en aquesta cançó la historia d'un poble al que arriba una boira espesa que no deixa veure res i que produeix molta calor.
I a causa de la calor i com que no es podien veure, es desvestiren tots i així es sentiren mes lliures de fer el que volgueren.
Les estrofes següents parlen de que tot el món gaudí del sexe i de l'amor totalment i lliure perqué no es jutjaven els uns als altres perque no es podien vore.
Fins que, com diu la cançó, la boira se'n va i com ells volen seguir en eixe estat de llibertat d'amor i de llibertat de sexe es treuen els ulls.
I, com a conclusió, el final de la cancó. L'AMOR ES CEC.
BONA NIT AMOR MEU!
LauraMarco.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Dones a la Renaixença
Tot i que als llibres de text que utilitzem a l'aula -ni a molts llibres de text- no solen aparéixer, també les dones renaixentistes escrivien. Una d'elles, Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) és, diuen els estudiosos, "la primera poeta moderna en català."
Donzelles de l'any dos milOh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.
QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Trobareu més poemes d'aquesta autora ací
Donzelles de l'any dos milOh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.
QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
La petxina: aquest poema el podeu escoltar cantat per Maria del Mar Bonet si cliqueu al títol
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.
Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.
Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.
dijous, 27 de gener del 2011
Més Renaixença.
Per ampliar el tema de la Renaixença, us deixe ací alguns dels poemes dels autors valencians Teodor Llorente i Constantí Llombart. La feina que us propose és la d'analitzar/comentar els poemes València i Barcelona, i Lo mateix d'uns que d'altres, tots germans sent des del punt de vista del sentiment nacional que caracteritza aquesta època, i tenint en consideració l'Oda a la Pàtria, de B. C. Aribau.Per altra banda, i per ajudar-vos en l'elaboració dels treballs sobre la Renaixença, visiteu aquest bloc per veure exemples i propostes. Recordeu que no es tracta de COPIAR, sinó de veure possibilitats per tal de construir el vostre.
dimarts, 25 de gener del 2011
La Renaixença
Anem amb la Renaixença. Aquests dies hem estat revisant alguns dels conceptes més bàscics. Hem parlat del Romanticisme, de poesia i de teatre. Ací us deixe un quadre temporal extret de la pàg. La Renaixença
ETAPES (DÈCADES) | TENDÈNCIA LITERÀRIA | FETS |
Inicis (1830-1840) | Romanticisme | "La Pàtria" (1833) de B. C. Aribau es considera el punt de partida del moviment. Predomini gairebé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres. J. Rubió i Ors (Lo Gayté del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença Dispersió d'iniciatives. |
Consolidació (1850-1860) | Romanticisme Realisme | Els Jocs Florals, instituïts el 1859 donen cohesió al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors. S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença. Comencen a diversificar-se els gèneres literaris. |
Plenitud (1870-1880) | Romanticisme Realisme Naturalisme | Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català. Importància de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme. Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. |
Plenitud i crisi (1890) | Realisme Naturalisme | Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària. |
Per conéixer l'evolució del moviment a les nostres terres, féu una lectura a l'article de la viquipèdia que us enllace La Renaixença Valenciana per comentar a classe les diferències d'uns i d'altres pel que fa a la llengua.
dimarts, 18 de gener del 2011
Dóna´m la mà de l´escriptor Joan Salvat Papasseit
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Dóna'm la mà.
Dóna'm la mà per fer camí
cap al gran llac dels somnis,
dóna'm la mà hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur el futur desitjat.
Dona'm la mà i així podrem
creure altre cop que tot el que hem volgut
només espera un gest com si fos el ventque amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances
dóna'm els ulls i que el desig ens marque un nou destí.
Mes ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el marcom un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà dóna'm la veu
i proclamem que tot està per fer,
tot és possible avui, fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
només espera un gest com si fos el ventque amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances
dóna'm els ulls i que el desig ens marque un nou destí.
Mes ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el marcom un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà dóna'm la veu
i proclamem que tot està per fer,
tot és possible avui, fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
Com parlàvem aquest matí, el Martí i Pol és un dels poetes més "cantats" de la nostra literatura. Llegiu el poema -bellíssim- i escolteu la versió de Lluís Llach i Lucrècia.
Per cert: un positiu per qui pose una entrada amb un altre dels poetes meravellosos de la nostra literatura que va escriure un altre poema titulat "Dóna'm la mà"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)