Dones a la Renaixença

Tot i que als llibres de text que utilitzem a l'aula -ni a molts llibres de text- no solen aparéixer, també les dones renaixentistes escrivien. Una d'elles, Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) és, diuen els estudiosos, "la primera poeta moderna en català."

Donzelles de l'any dos milOh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.

QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
 l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

La petxina: aquest poema el podeu escoltar cantat per Maria del Mar Bonet si cliqueu al títol

L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.

Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

 

Trobareu més poemes d'aquesta autora ací