dilluns, 4 de juliol del 2011

Ja hi som!

Enhorabona, heu acabat el curs. Sencers i estàlvies.
Heu treballat molt -bo, unes més que altres, eh?- però des d'ací, des de valencià, us done la meua enhorabona. Sou un grup actiu, participatiu, unit i creatiu, tant a l'aula com a fora -gràcies per la vostra ajuda a Copenhaguen-. Per mi ha estat un luxe poder compartir amb vosaltres les meues dèries, les propostes aquestes en-TICades i en-XARXAdes que al principi tanta por us feien i espere que malgrat tot a vosaltres també us hagen, al final, resultat engrescadores i que us quede, com a mínim, un cert gust per l'ús de la nostra llengua, per la nostra música i espere que també per la nostra literatura.
Una besada a tot el grup. Fins el proper curs.



Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.


dissabte, 11 de juny del 2011

Relat Digital - Alba Caballero

És el treball que la profe Anna ens ha manat. Cada un parla de la seua vida , fa una biografia amb fotos de xicotets i d'ara.

Aquesta sóc jo, aquesta és la meua vida, aquestes són les coses que m'agraden i m'agradaven fer.





La meua vida comença en ...

Aquest es el meu relat digital.
Espere que us agrade.

Relat digital: La caixa lila



Una caixa, molts records... Espere que vos agrade!   C.

Una part de mí: Aroa

Aquets és el meu relat digital en el que conte una part de la meua vida, espere que vos agrade tant como a mí.
Una besada.


divendres, 3 de juny del 2011

Sí al Valencià.

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.
El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.
L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.
Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat! 

Per adherir-vos a la campanya Sí al valencià, Manifest Escola Valenciana

dijous, 26 de maig del 2011

El camí.

Sóc jo. Hui tinc 13 anys i he sortit de casa amb una brusa blanca i la meua bossa marró, la xicoteta, la que em va regalar la iaia Antònia. Vaig a pessejar una estona per relaxar-me.

Fa sol. És un dia preciós i assolellat de primavera. He vist la primera papallona blava de tota la meua vida, ni sabia que existien.

Quasi no hi ha núvols que facen ombra. He de comprar-me unes ulleres de sol quan siga estiu, fa molt de sol.

Al final, passejant, passejant, he arribat a casa dels iaios, dels pares de mon pare, tinc ganes de fer-los una visita, vaig a trucar-los el timbre.

L'edifici està més bonic que mai, m'encanta aquell edifici en primavera. Hi ha nius d'oronetes entre les finestres i les parets properes als balcons.

Les veïnes han decorat ja els balcons. En tots hi ha testos en flors (algunes són de plàstic però són boniques igual).

En apropar-me a la porta veig que està entreoberta. No pensava entrar sense trucar abans però amb la calor que fa... pensant-ho millor així els donaré una sorpresa...

Al pati sempre fa frescoreta, encara que siga estiu, i fa olor a productes de neteja per tot l'edifici. Les portes són de fusta fosca sense massa decoracions. Hi ha moltes, però mai recorde quantes, algunes molt velles, unes altres més modernes.

Puge les escales amb calma, sense pressa però sense pausa... i recorde nadals, reis, dinars, aniversaris, vetlades... tots moments en aquella casa, pujant corrents les escales per abraçar a qui m'obrira la porta a la qual em dirigia per començar en aquella casa un altre moment que recordaré més tard...

Entre records he arribat al segon pis i em dirigisc a la porta 10. Espera! S'obri? M'esperen?
Sí, la porta s'obri lentament com si fora una pel·li a càmera lenta, i s'aboca... una cara coneguda: la del meu iaio. Riu en veure'm córrer cap a ell. Li abrace i m'abraça, i em saluda amb el seu "Com va xiqueta?"

Li pregunte per la seua salut i per la iaia, i ell em pregunta pel pare, la mare, per la meua germaneta, per el cole...

La iaia no està, ha eixit a comprar, ell estava fent el dinar i... s'interromp i em diu que l'espere on estic. M'ho ha dit amb un somriure divertit, com un xiquet amb boina, camisa beige i pantalons marrons llargs que, per a ser primavera, fa massa calor per a ficar-se.

Torna amb alguna cosa a la mà. Agafa el meu braç ficant la meua mà oberta cap a ell i abans de veure que ha deixat dins em tanca la mà amb alguna cosa a l'interior. És xicotet, puc sentir-ho.
El mire tota estranyada i quan vaig a obrir la mà, ell me la tanca. Em diu que no l'òbriga allí, que ho faça en eixir de l'edifici, i em fa l'ullet amb complicitat. És com un secret.
Somric i faig que sí amb el cap. Em fa un bes al front i m'acomiada diguent-me: "A ta mare li en portava a caixons quan estaves a la seua panxa... Que vaja bé xiqueta".
I jo tota contenta de tornar a veure el meu iaio li faig un bes i baixe de nou les escales embriagades d'olor a lleixiu i de netejacristalls.

En eixir del pati, em gire per pegar una ullada de nou a l'interior i a través del cristall de la porta veig que ara hi ha un ascensor que abans no hi havia, la llum d'allà dins pareix ara més fosca, o més trista... però a mi no m'importa perquè porte un regal a la mà, un regal del meu iaio i estic contenta. Jo només vull allunyar-me de l'edifici per veure què és. I en girar la cantonada del meu camí, quan ja no puc veure l'edifici amb les seues flors de plàstic, òbric la meua mà i em trobe amb una maduixeta roja, rogíssima, però xicoteta. Curiosament me'n recorde de què porte alguna cosa a la bossa i em fique a buscar-la. He tret una caixeta lila amb un llaç platejat, l'òbric i fique dins la maduixeta. Ho fique dins la bossa desitjant que no es faça mai roïna, i amb un somriure continue caminant mentre note que m'envole i torne a la classe de valencià, on quasi m'he quedat adormida, amb els meus companys i amb el record del meu iaio.

      
 C.

dimarts, 24 de maig del 2011

MANIFEST GROC

MANIFEST GROC. Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentació
HEM ELIMINAT tota literatura
HEM ELIMINAT tota lírica
HEM ELIMINAT tota filosofia a favor de les nostres idees

Existeix una enorme bibliografia i tot l'esforç dels artistes d'avui per a suplir això.

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM de la infecció als encara no contagiats.
Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME ha revolucionat el món
EL MAQUINISME -antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD anònima -anti-artística- col·labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA


PASTURANT IDÍL·LICAMENT
LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM
ALS INTEL·LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel·lectuals.
AFEGIREM
que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel·lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..
PER NOSALTRES Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA el cinema
HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA els jocs i les platges
HI HA els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA la desfilada de maniquins
HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA la música moderna
HI HA l'autòdrom
HI HA les exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA una arquitectura d'avui
HI HA útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA la literatura moderna
HI HA els poetes moderns
HI HA el teatre modern
HI HA el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA la ciència en una gran activitat
HI HA la crítica, documentada i orientadora
HI HA etc., etc., etc.,
HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret

DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà
DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
DENUNCIEM les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.


dimarts, 19 d’abril del 2011

Primavera a classe.

A estones treballeu, a estones xarreu... Però gairebé sempre us estime.



I un regal,


AMOR PARTICULAR
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Letra Lluís Llach    Música Lluís Llach    Edición: 1984 Discografía: T'estimo (1984)

divendres, 15 d’abril del 2011

Fullet informatiu

Fullet informatiu sobre els polls


  • Qui és l'emissor del fullet? L'emissor d'aquest fullet és la Generalitat Valenciana. A qui va adreçat? A totes les persones.
  • Què és un eslògan? U eslan és una frase que serveix per a ampliar o resumir el missatge que es dona en un anunci. Quin és l'eslògan d'aquest fullet? No té eslògan.
  • Es forma d'un fullet informatiu tradicional o d'un fullet virtual? Un fullet informatiu virtual. Per què? Perquè està a una pàgina web.

Fullet informatiu

Departament d'Economia i Coneixement


a) ¿Qui és lémissor del fullet?És el departament d´economía i coneixement

¿A qui va adreçat? Va adreçat a tot el públic que vol informarse d´aixó.

b) ¿Que és un eslògan? És una frase que serveix per a ampliar o resumir el misstage d´un anunci.

c)¿És un fullet tradicional o virtual?És un fullet virtual ja que  te enllaços i documents per a descarregar en PDF.

 



Seguim amb els videolits!

Hui li toca a M. Antònia Salvà.

dijous, 14 d’abril del 2011

Fullet informatiu:



  • Enllaç del full informatiu: www.amb.cat/image/image_gallery?img_id=70745

  • Quin és l'emissor? A qui va adreçat el fullet?- L'emissor d'aquest fullet informatiu és L'ajuntament de San Joan Desvern. - Va adreçat a tots els ciutadans que habiten en el poble.

  • Què és un eslògan? Quin és l'eslògan d'aquest fullet? - És el títol principal d'un full informatiu i crida l'atenció del receptor. - En aquest full l'eslógan és NOU PUNT NET.

  • Es tracta d'un fullet informatiu tadicional o d'un fullet virtual? Per qué? - Es tracta d'un fullet informatiu virtual, perqué el fullet està en Internet i no està en format de paper,(potser si estiga en full tradicional peró no no l'he vist).

dimarts, 12 d’abril del 2011

dilluns, 21 de març del 2011

Dia Mundial de la Poesia

EL CAFÈ ANTIC (Podeu escoltar-la recitada i cantada si hi cliqueu a sobre)

Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l'amor als déus humils

Ella té uns ulls de poesia,
tu el cos de cirerer florit,
alguns festegen la Maria
mentre jo et guanyo al parxís.

Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
mentre aquí és maig i en Sergi canta,
plora el vent i ens sagna el cor
per tant d'horror que ens separa.

Europa creix sobre els vostre morts
mercadejant sense vergonya,
però la fredor d'aquest guinyol
mai no hi serà al cafè nostre.

Al Cafè Antic el fum s'emporta
temors i angoixes nit enllà
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar.

I quan la lluna a Sant Antoni
busca el seu lloc entre els xiprers
el poble sembla que se n'adoni
que és allí dalt només per ell.

Però a Rio encara maten infants
i algú ha pagat per cada bala,
compra el seu viure el poderós
assassinant la misèria.

La nit estén el seu trist parany
sobre els "meninos" que tremolen,
rostres que escruten la foscor
cercant l'amor que enlloc troben.

Al Cafè Antic el temps reposa
i els dits no en compten el neguit
perquè les cartes damunt el marbre
fan un dibuix massa bonic.

Temps a venir quan la tendresa
de tots plegats sigui el coixí
unint els somnis amb les estrelles
recordarem el Cafè Antic.

dijous, 3 de febrer del 2011

Cançons valencianes per tothom.

Bon dia!

Avui, des de l'última classe de dijous vull compartir amb vosaltres una cançó descoberta gràcies a mon pare.

Al principi pensava "quin xic mes friki" però desprès vaig fixar-me en les lletres d'aquest genial cantautor valencià i crec que es un dels millors descobriments que he fet mai al món de la música.

Aci us deixe la cançó i la lletra, i us demane que la mireu i que sobretot la entengau.

Cançó.

i aci la lletra:

Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.

Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.

Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera

i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.

Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra

Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.

I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme

i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella amb femella
tots semblants al déu Pan.

Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deix
ant-vos allà a mitat faena.

Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls

Bona nit amor meu!

l'amor és cec!


No enteneu de que parla?
Donç l'autor conta en aquesta cançó la historia d'un poble al que arriba una boira espesa que no deixa veure res i que produeix molta calor.
I a causa de la calor i com que no es podien veure, es desvestiren tots i així es sentiren mes lliures de fer el que volgueren.
Les estrofes següents parlen de que tot el món gaudí del sexe i de l'amor totalment i lliure perqué no es jutjaven els uns als altres perque no es podien vore.
Fins que, com diu la cançó, la boira se'n va i com ells volen seguir en eixe estat de llibertat d'amor i de llibertat de sexe es treuen els ulls.

I, com a conclusió, el final de la cancó. L'AMOR ES CEC.



BONA NIT AMOR MEU!



LauraMarco.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Dones a la Renaixença

Tot i que als llibres de text que utilitzem a l'aula -ni a molts llibres de text- no solen aparéixer, també les dones renaixentistes escrivien. Una d'elles, Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) és, diuen els estudiosos, "la primera poeta moderna en català."

Donzelles de l'any dos milOh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.


QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
 l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

La petxina: aquest poema el podeu escoltar cantat per Maria del Mar Bonet si cliqueu al títol
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.

Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

 
Trobareu més poemes d'aquesta autora ací

dijous, 27 de gener del 2011

Més Renaixença.

Per ampliar el tema de la Renaixença, us deixe ací alguns dels poemes dels autors valencians Teodor Llorente  i Constantí Llombart. La feina que us propose és la d'analitzar/comentar els poemes València i Barcelona, i Lo mateix d'uns que d'altres, tots germans sent  des del punt de vista del sentiment nacional que caracteritza aquesta època, i tenint en consideració l'Oda a la Pàtria, de B. C. Aribau.

Per altra banda, i per ajudar-vos en l'elaboració dels treballs sobre la Renaixença, visiteu aquest bloc per veure exemples i propostes. Recordeu que no es tracta de COPIAR, sinó de veure possibilitats per tal de construir el vostre.

dimarts, 25 de gener del 2011

La Renaixença

Anem amb la Renaixença. Aquests dies hem estat revisant alguns dels conceptes més bàscics. Hem parlat del Romanticisme, de poesia i de teatre. Ací us deixe un quadre temporal extret de la pàg. La Renaixença


ETAPES
(DÈCADES)
TENDÈNCIA LITERÀRIA
FETS
Inicis
(1830-1840)
Romanticisme
"La Pàtria" (1833) de B. C. Aribau es considera el punt de partida del moviment.
Predomini gairebé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres.
J. Rubió i Ors (Lo Gayté del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença
Dispersió d'iniciatives.
Consolidació
(1850-1860)
Romanticisme
Realisme
Els Jocs Florals, instituïts el 1859 donen cohesió al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors.
S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença.
Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.
Plenitud
(1870-1880)
Romanticisme
Realisme
Naturalisme
Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català.
Importància de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme.
Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Plenitud i crisi
(1890)
Realisme
Naturalisme
Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.


Per conéixer l'evolució del moviment a les nostres terres, féu una lectura a l'article de la viquipèdia que us enllace La Renaixença Valenciana per comentar a classe les diferències d'uns i d'altres pel que fa a la llengua.

dimarts, 18 de gener del 2011

Dóna´m la mà de l´escriptor Joan Salvat Papasseit


Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dóna'm la mà.

Dóna'm la mà per fer camí
cap al gran llac dels somnis,
dóna'm la mà hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur el futur desitjat.
Dona'm la mà i així podrem
creure altre cop que tot el que hem volgut
només espera un gest com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances
dóna'm els ulls i que el desig
ens marque un nou destí.
Mes ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà dóna'm la veu

i proclamem que tot està per fer,
tot és possible avui, fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Com parlàvem aquest matí, el Martí i Pol és un dels poetes més "cantats" de la nostra literatura. Llegiu el poema -bellíssim- i escolteu la versió de Lluís Llach i Lucrècia.


Per cert: un positiu per qui pose una entrada amb un altre dels poetes meravellosos de la nostra literatura que va escriure un altre poema titulat "Dóna'm la mà"