Dóna'm la mà.

Dóna'm la mà per fer camí

cap al gran llac dels somnis,

dóna'm la mà hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur el futur desitjat.

Dona'm la mà i així podrem

creure altre cop que tot el que hem volgut
només espera un gest com si fos el ventque amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances
dóna'm els ulls i que el desig ens marque un nou destí.
Mes ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el marcom un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà dóna'm la veu
i proclamem que tot està per fer,
tot és possible avui, fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Com parlàvem aquest matí, el Martí i Pol és un dels poetes més "cantats" de la nostra literatura. Llegiu el poema -bellíssim- i escolteu la versió de Lluís Llach i Lucrècia.

Per cert: un positiu per qui pose una entrada amb un altre dels poetes meravellosos de la nostra literatura que va escriure un altre poema titulat "Dóna'm la mà"