dijous, 3 de febrer del 2011

Cançons valencianes per tothom.

Bon dia!

Avui, des de l'última classe de dijous vull compartir amb vosaltres una cançó descoberta gràcies a mon pare.

Al principi pensava "quin xic mes friki" però desprès vaig fixar-me en les lletres d'aquest genial cantautor valencià i crec que es un dels millors descobriments que he fet mai al món de la música.

Aci us deixe la cançó i la lletra, i us demane que la mireu i que sobretot la entengau.

Cançó.

i aci la lletra:

Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.

Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.

Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera

i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.

Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra

Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.

I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme

i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella amb femella
tots semblants al déu Pan.

Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deix
ant-vos allà a mitat faena.

Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls

Bona nit amor meu!

l'amor és cec!


No enteneu de que parla?
Donç l'autor conta en aquesta cançó la historia d'un poble al que arriba una boira espesa que no deixa veure res i que produeix molta calor.
I a causa de la calor i com que no es podien veure, es desvestiren tots i així es sentiren mes lliures de fer el que volgueren.
Les estrofes següents parlen de que tot el món gaudí del sexe i de l'amor totalment i lliure perqué no es jutjaven els uns als altres perque no es podien vore.
Fins que, com diu la cançó, la boira se'n va i com ells volen seguir en eixe estat de llibertat d'amor i de llibertat de sexe es treuen els ulls.

I, com a conclusió, el final de la cancó. L'AMOR ES CEC.



BONA NIT AMOR MEU!



LauraMarco.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Dones a la Renaixença

Tot i que als llibres de text que utilitzem a l'aula -ni a molts llibres de text- no solen aparéixer, també les dones renaixentistes escrivien. Una d'elles, Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) és, diuen els estudiosos, "la primera poeta moderna en català."

Donzelles de l'any dos milOh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.


QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
 l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

La petxina: aquest poema el podeu escoltar cantat per Maria del Mar Bonet si cliqueu al títol
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.

Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

 
Trobareu més poemes d'aquesta autora ací

dijous, 27 de gener del 2011

Més Renaixença.

Per ampliar el tema de la Renaixença, us deixe ací alguns dels poemes dels autors valencians Teodor Llorente  i Constantí Llombart. La feina que us propose és la d'analitzar/comentar els poemes València i Barcelona, i Lo mateix d'uns que d'altres, tots germans sent  des del punt de vista del sentiment nacional que caracteritza aquesta època, i tenint en consideració l'Oda a la Pàtria, de B. C. Aribau.

Per altra banda, i per ajudar-vos en l'elaboració dels treballs sobre la Renaixença, visiteu aquest bloc per veure exemples i propostes. Recordeu que no es tracta de COPIAR, sinó de veure possibilitats per tal de construir el vostre.

dimarts, 25 de gener del 2011

La Renaixença

Anem amb la Renaixença. Aquests dies hem estat revisant alguns dels conceptes més bàscics. Hem parlat del Romanticisme, de poesia i de teatre. Ací us deixe un quadre temporal extret de la pàg. La Renaixença


ETAPES
(DÈCADES)
TENDÈNCIA LITERÀRIA
FETS
Inicis
(1830-1840)
Romanticisme
"La Pàtria" (1833) de B. C. Aribau es considera el punt de partida del moviment.
Predomini gairebé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres.
J. Rubió i Ors (Lo Gayté del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença
Dispersió d'iniciatives.
Consolidació
(1850-1860)
Romanticisme
Realisme
Els Jocs Florals, instituïts el 1859 donen cohesió al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors.
S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença.
Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.
Plenitud
(1870-1880)
Romanticisme
Realisme
Naturalisme
Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català.
Importància de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme.
Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Plenitud i crisi
(1890)
Realisme
Naturalisme
Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.


Per conéixer l'evolució del moviment a les nostres terres, féu una lectura a l'article de la viquipèdia que us enllace La Renaixença Valenciana per comentar a classe les diferències d'uns i d'altres pel que fa a la llengua.

dimarts, 18 de gener del 2011

Dóna´m la mà de l´escriptor Joan Salvat Papasseit


Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dóna'm la mà.

Dóna'm la mà per fer camí
cap al gran llac dels somnis,
dóna'm la mà hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur el futur desitjat.
Dona'm la mà i així podrem
creure altre cop que tot el que hem volgut
només espera un gest com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances
dóna'm els ulls i que el desig
ens marque un nou destí.
Mes ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà dóna'm la veu

i proclamem que tot està per fer,
tot és possible avui, fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Com parlàvem aquest matí, el Martí i Pol és un dels poetes més "cantats" de la nostra literatura. Llegiu el poema -bellíssim- i escolteu la versió de Lluís Llach i Lucrècia.


Per cert: un positiu per qui pose una entrada amb un altre dels poetes meravellosos de la nostra literatura que va escriure un altre poema titulat "Dóna'm la mà"

dijous, 4 de novembre del 2010

Els mitjans audiovisuals.

Ja sé que portem cert retard amb la programació i que segurament esteu cansades i cansats de tant de mitjà audiovisual. Però us enganxe ací una presentació que m'ha semblat interessant sobretot pels enllaços que hi incorpora. Us copie ací una entrada que m'ha semblat interessant del blog d'Ester Borràs :

L’alfabetització audovisual: el coneixement bàsic sobre el llenguatge audovisual. Té la mateixa estructura que el llenguatge verbal. De la mateixa manera que llegir un text no significa solament conèixer les lletres i les paraules que es formen amb elles, sinó que significa saber intepretar significats, metàfores i de més.
El desconeixement de les particularitats d’aquest llenguatge (sintaxi, semàntica, lectura i anàlisi crítica, composició de missatges) deixa al receptor d’aquests missatges audovisuals passiu davant els impactes emotius que va rebent amb les imatges i indefens davant el seu tremend poder de seducció.

Teoria de la comunicació: (Shanon, Weaver, 1948; Jacobson, 1972)

L’emissor: La persona que vol transmetre la informació (fets, idees, sentiments…) haurà de codificar-la en un llenguatge i convertir-la en un missatge.
Missatge: Informació (ja codificada) que vol transmetre l’emissor
Codi: Llenguatge amb el qual s’elabora el missatge
Context: Circumstàncies que envolten la comunicació
Receptor: Destinatari del missatge. Per a interpretar-lo caldrà que el descodifiqui. Per tant el receptor haurà de conèixer el llenguatge que l’emissor ha utilitzat per elaborar-lo.

Fallides en la comunicació: De vegades quan el receptor interpreta un missatge no extreu la informació que l’emissor pretenia fer arribar: només obté una informació parcial o fins i tot pot interpretar coses diferents a les que l’emissor volia mencionar. Sovint darrere d’aquests problemes interpretatius s’amaguen pobres expectatives de l’emissor o del receptor en l’eficàcia de la comunicació que mantenen.
També pot passa això després de les següent causes:
  • Dolenta codificació del missatge per falta de coneixements o hàbits comunicatius de l’emissor.
  • Distorsió del missatge en canal (sorolls)
  • Deficient captació del missatge per problemes perceptius del receptor o per tenir baixes espectatives en la comunicació. (estat d’ànim influeix)
  • Dolenta descodificació del missatge per falta de vocabulari, diferents connotacions culturals (barreres lingüístiques) o per falta d’hàbits comunicatius.

Procés de la informació

Les persones estem contínuament rebent informació del món que ens envolta. Aquestes informacions que captem mitjançant els nostres òrgans perceptius, es transmeten al cervell a través dels nervis i són processades per a poder extreure el seu significat i poder reaccionar de la manera més adequada.
El cervell por processar la informació de dues formes:
  1. Procés seqüencial: Mitjançant el qual el cervell processa la informació abstracta. (part de l’esquerra del cervell)
  2. Procés global: A través del qual el cervell processa les informacions mñes concretes. És un procés intuïtiu que es realitza a partir d’unes informacions captades de manera simultània que provoquen unes reaccions emotives portadores de significat.  (Part de la dreta del cervell)
És convenient que les persones ens acostumem a processar les informacions de les dues formes i contrastem les nostres impressions en ambdós casos.

El llenguatge audovisual

Participen diversos codis (codi visual, codi sonor). El producte audovisual es veu i s’escolta: cinema, televisió, videojoc, internet, publicitat… etc.
La banda visual/video es basa en personatges, gestos, ambients, decorats, fets, enquadraments, il·luminació, color… etc.
La banda sonora/audio es basa en la veu, el diàleg, locució, música, soroll… etc.
El llenguatge audiovisual, com el llenguatge verbal, té uns elements morfològics, una gramàtica i uns recursos estilístics. Està integrat per tant per un conjunt de símbols i unes normes d’utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones.
Característiques:
  • És un sistema de comunicació on els continguts icònics prevalen sobre els verbals
  • Promou un processament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada.
  • És un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements només tenen sentit si es consideren en conjunt.
  • Mobilitza la sensibilitat abans que l’intel·lecte.
  • “Opera de la imatge a l’emoció i de l’emoció a la idea” (Einstein)
Per saber més, feu una mirada a aquests.
Els mitjans de comunicació
Internet
La ràdio