L’alfabetització audovisual: el coneixement bàsic sobre el llenguatge audovisual. Té la mateixa estructura que el llenguatge verbal. De la mateixa manera que llegir un text no significa solament conèixer les lletres i les paraules que es formen amb elles, sinó que significa saber intepretar significats, metàfores i de més.
El desconeixement de les particularitats d’aquest llenguatge (sintaxi, semàntica, lectura i anàlisi crítica, composició de missatges) deixa al receptor d’aquests missatges audovisuals passiu davant els impactes emotius que va rebent amb les imatges i indefens davant el seu tremend poder de seducció.
Teoria de la comunicació: (Shanon, Weaver, 1948; Jacobson, 1972)
L’emissor: La persona que vol transmetre la informació (fets, idees, sentiments…) haurà de codificar-la en un llenguatge i convertir-la en un missatge.Missatge: Informació (ja codificada) que vol transmetre l’emissor
Codi: Llenguatge amb el qual s’elabora el missatge
Context: Circumstàncies que envolten la comunicació
Receptor: Destinatari del missatge. Per a interpretar-lo caldrà que el descodifiqui. Per tant el receptor haurà de conèixer el llenguatge que l’emissor ha utilitzat per elaborar-lo.
Fallides en la comunicació: De vegades quan el receptor interpreta un missatge no extreu la informació que l’emissor pretenia fer arribar: només obté una informació parcial o fins i tot pot interpretar coses diferents a les que l’emissor volia mencionar. Sovint darrere d’aquests problemes interpretatius s’amaguen pobres expectatives de l’emissor o del receptor en l’eficàcia de la comunicació que mantenen.
També pot passa això després de les següent causes:
- Dolenta codificació del missatge per falta de coneixements o hàbits comunicatius de l’emissor.
- Distorsió del missatge en canal (sorolls)
- Deficient captació del missatge per problemes perceptius del receptor o per tenir baixes espectatives en la comunicació. (estat d’ànim influeix)
- Dolenta descodificació del missatge per falta de vocabulari, diferents connotacions culturals (barreres lingüístiques) o per falta d’hàbits comunicatius.
Procés de la informació
Les persones estem contínuament rebent informació del món que ens envolta. Aquestes informacions que captem mitjançant els nostres òrgans perceptius, es transmeten al cervell a través dels nervis i són processades per a poder extreure el seu significat i poder reaccionar de la manera més adequada.El cervell por processar la informació de dues formes:
- Procés seqüencial: Mitjançant el qual el cervell processa la informació abstracta. (part de l’esquerra del cervell)
- Procés global: A través del qual el cervell processa les informacions mñes concretes. És un procés intuïtiu que es realitza a partir d’unes informacions captades de manera simultània que provoquen unes reaccions emotives portadores de significat. (Part de la dreta del cervell)
El llenguatge audovisual
Participen diversos codis (codi visual, codi sonor). El producte audovisual es veu i s’escolta: cinema, televisió, videojoc, internet, publicitat… etc.
La banda visual/video es basa en personatges, gestos, ambients, decorats, fets, enquadraments, il·luminació, color… etc.
La banda sonora/audio es basa en la veu, el diàleg, locució, música, soroll… etc.
El llenguatge audiovisual, com el llenguatge verbal, té uns elements morfològics, una gramàtica i uns recursos estilístics. Està integrat per tant per un conjunt de símbols i unes normes d’utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones.
Característiques:- És un sistema de comunicació on els continguts icònics prevalen sobre els verbals
- Promou un processament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada.
- És un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements només tenen sentit si es consideren en conjunt.
- Mobilitza la sensibilitat abans que l’intel·lecte.
- “Opera de la imatge a l’emoció i de l’emoció a la idea” (Einstein)
Els mitjans de comunicació
Internet
La ràdio
