dimarts, 18 de gener de 2011

Dóna'm la mà.

Dóna'm la mà per fer camí
cap al gran llac dels somnis,
dóna'm la mà hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur el futur desitjat.
Dona'm la mà i així podrem
creure altre cop que tot el que hem volgut
només espera un gest com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances
dóna'm els ulls i que el desig
ens marque un nou destí.
Mes ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà dóna'm la veu

i proclamem que tot està per fer,
tot és possible avui, fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Com parlàvem aquest matí, el Martí i Pol és un dels poetes més "cantats" de la nostra literatura. Llegiu el poema -bellíssim- i escolteu la versió de Lluís Llach i Lucrècia.


Per cert: un positiu per qui pose una entrada amb un altre dels poetes meravellosos de la nostra literatura que va escriure un altre poema titulat "Dóna'm la mà"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada