dijous, 27 de gener del 2011

Més Renaixença.

Per ampliar el tema de la Renaixença, us deixe ací alguns dels poemes dels autors valencians Teodor Llorente  i Constantí Llombart. La feina que us propose és la d'analitzar/comentar els poemes València i Barcelona, i Lo mateix d'uns que d'altres, tots germans sent  des del punt de vista del sentiment nacional que caracteritza aquesta època, i tenint en consideració l'Oda a la Pàtria, de B. C. Aribau.

Per altra banda, i per ajudar-vos en l'elaboració dels treballs sobre la Renaixença, visiteu aquest bloc per veure exemples i propostes. Recordeu que no es tracta de COPIAR, sinó de veure possibilitats per tal de construir el vostre.

dimarts, 25 de gener del 2011

La Renaixença

Anem amb la Renaixença. Aquests dies hem estat revisant alguns dels conceptes més bàscics. Hem parlat del Romanticisme, de poesia i de teatre. Ací us deixe un quadre temporal extret de la pàg. La Renaixença


ETAPES
(DÈCADES)
TENDÈNCIA LITERÀRIA
FETS
Inicis
(1830-1840)
Romanticisme
"La Pàtria" (1833) de B. C. Aribau es considera el punt de partida del moviment.
Predomini gairebé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres.
J. Rubió i Ors (Lo Gayté del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença
Dispersió d'iniciatives.
Consolidació
(1850-1860)
Romanticisme
Realisme
Els Jocs Florals, instituïts el 1859 donen cohesió al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors.
S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença.
Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.
Plenitud
(1870-1880)
Romanticisme
Realisme
Naturalisme
Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català.
Importància de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme.
Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Plenitud i crisi
(1890)
Realisme
Naturalisme
Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.


Per conéixer l'evolució del moviment a les nostres terres, féu una lectura a l'article de la viquipèdia que us enllace La Renaixença Valenciana per comentar a classe les diferències d'uns i d'altres pel que fa a la llengua.

dimarts, 18 de gener del 2011

Dóna´m la mà de l´escriptor Joan Salvat Papasseit


Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dóna'm la mà.

Dóna'm la mà per fer camí
cap al gran llac dels somnis,
dóna'm la mà hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur el futur desitjat.
Dona'm la mà i així podrem
creure altre cop que tot el que hem volgut
només espera un gest com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances
dóna'm els ulls i que el desig
ens marque un nou destí.
Mes ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà dóna'm la veu

i proclamem que tot està per fer,
tot és possible avui, fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Com parlàvem aquest matí, el Martí i Pol és un dels poetes més "cantats" de la nostra literatura. Llegiu el poema -bellíssim- i escolteu la versió de Lluís Llach i Lucrècia.


Per cert: un positiu per qui pose una entrada amb un altre dels poetes meravellosos de la nostra literatura que va escriure un altre poema titulat "Dóna'm la mà"